Categoria lèxica constituïda per mots generalment variables, que poden tenir caràcter substantiu, adjectiu o adverbial i que presenten un significat ocasional, delimitat a partir de relacions díctiques o anafòriques. Pronoms demostratius, possessius, interrogatius [...]

Convertir (un mot o expressió) en simple instrument gramatical amb la pèrdua del seu contingut significatiu inicial. El substantiu cap es va gramaticalitzar i es va convertir en l'indefinit negatiu cap. [...]

Que no té parts. Una màquina simple. L'ànima és simple, sense composició. No doble o múltiple, sense subdivisió. Una flor simple. Una fulla simple. Regla de tres simple. Exempt de complexitat. Una explicació simple. Anteposat al substantiu, que és tal o [...]

principals, generalment jove. Relatiu o pertanyent a cert estil musical del segle xviii. Lleuger i refinat, propi de la música de la cort. Anteposat a un substantiu, és un terme ponderatiu. És una galant xicota. Un galant lladre. Un galant plat de vianda. [...]

gènere i nombre en el substantiu, en l'adjectiu, en el pronom i en els determinants, i els de nombre, persona, temps, aspecte i mode en el verb. morfema lèxic Lexema 1 . morfema lliure Morfema que pot aparèixer aïlladament, en posició absoluta. [...]

Estar en concordança. Els testimoniatges adduïts concorden exactament. Tothom concorda a dir que és un home de bé. L'adjectiu concorda amb el substantiu que qualifica o determina. Posar en concordança, conciliar. Concordar les parts, les persones. [...]

Transformar (un mot d'una altra categoria lèxica) en substantiu per mitjà del procediment morfològic de la derivació. El sufix -ment s'empra sovint per a nominalitzar verbs. Generalment, els verbs formats amb un prefix nominalitzen amb el sufix -ment.  [...]

Dotat d'òrgans per a fecundar. Flors masculines. Sexe masculí. Propi de l'home. Aspecte masculí. Veu masculina. Relatiu o pertanyent a l'home. Òrgans genitals masculins. Nu masculí. Relatiu o pertanyent al gènere masculí. Un substantiu masculí. [...]

Forma no personal del verb d'aspecte perfectiu que pot tenir un valor adjectiu. participi actiu Participi present. participi passat Participi 1 . participi passiu Participi 1 . participi present Forma no personal del verb que es refereix al substantiu com a agent de l'acció verbal. [...]

Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el turc que expressa relacions corresponents a la funció de complement circumstancial. Cas ablatiu. ablatiu absolut Construcció llatina, formada per un substantiu declinat en ablatiu i un participi que hi concorda [...]